El Club Natació Vic-ETB ha començat la temporada de manera espectacular, assolint fites històriques. Tot i això, els objectius de la secció, amb gairebé 150 nedadors i nedadores, van més enllà de les finals i les medalles i se centren en reforçar uns valors com l’esforç, el sacrifici, la disciplina, els hàbits saludables, el treball en equip i el companyerisme.
Fa poc més d’un any
ens va deixar de manera sobtada en Tomàs Domínguez, entrenador de natació dels equips infantil, júnior i absolut del
Club Natació Vic-ETB. Encara el recordem. Els nens i nenes dels equips de natació del Vic-ETB encara pensen en ell mentre fan una piscina rere l’altre.
Quan entres a la piscina d’entrenament, hi ha un suro blanc penjat que ho certifica, escrit i signat per molts dels que van ser els seus pupils: “Tomàs, t’estimem”. En Tomàs va dedicar els seus 12 darrers anys de vida laboral al club, era una persona que “enganxava per la seva manera de fer, amb caràcter, ajudava a tothom”, explica Jaume Fontdevila, responsable de la secció de natació del club.
En Tomàs va deixar un llegat gran. Un llegat que va construir juntament amb molta altra gent del club, amb entrenadors, nedadors, famílies... i que s’ha estès amb el temps. No en va, avui en dia disposem d’un dels grans clubs de natació catalans.
En aquests moments, el CN Vic-ETB té un equip de gairebé 150 nedadors i nedadores d’entre 5 i 25 anys, en les diverses categories: escola, de 5 a 7 anys; prebenjamí, de 7 a 9; benjamí, de 9 a 11; aleví, d’11 a 13; infantil, de 13 a 15; júnior, de 15 a 18 i absolut, per sobre dels 18 anys.
Tots ells estan sota la direcció tècnica de Jaume Fondevila, Isidre Bancells i Pau Pagès, a la piscina, i Lluís Casany, a la preparació física. Els tres entrenadors d’aigua tenen un nexe en comú: tots ells han estat nedadors de la casa i, com assegura l’Isidre, s’estimen el club “més enllà” de la seva feina. Els números no enganyen: en Jaume té 30 anys i en fa 14 que treballa al Vic-ETB; el supera l’Isidre, amb més de la meitat de la seva vida com entrenador del club (30 anys de 48); i en Pau, el més novell, fa un parell d’anys que entrena però va pel mateix camí.
En Samuel Picoiu, vigatà de 14 anys i un dels nedadors infantils sota les ordres d’en Jaume, ho té clar quan defineix els seus entrenadors: “Són com amics. Tots plegats som una família”.
Una família amb sacrifici
Tampoc és massa estrany que ho gaudeixin com si fos una família. Molts dels nedadors i nedadores potser passen més hores a la piscina que amb els seus pares i germans.
La natació és agraïda però també dura. Els nens i nenes entrenen cada tarda, de dilluns a divendres, entre una hora i quart i les dues hores, depenent de les categories. A partir dels equips alevins, també entrenen una o una hora i mitja els matins, abans d’anar a l’institut o l’escola, i es fan entrenaments de físic al gimnàs. “A cada sessió nedem entre uns 4.000 i 4.500 metres”, assegura en
Roger Vilamala, de Tona i júnior d’últim any.
“És un sacrifici molt gran, li has de dedicar molt esforç”, explica rient una vergonyosa Txell Casas, de 13 anys, que viu a Santa Maria d’Oló, al Moianès, i entrena al club des de fa tres temporades. Cada dia els seus pares l’acompanyen, es queden a esperar-la a l’entrenament i la tornen cap a casa. Un total de 46 quilòmetres a cada sessió. Els pares també tenen el seu racó privilegiat i reservat en aquesta gran família del Vic-ETB.
Inici de temporada a velocitat de creuer
A més, els nedadors i nedadores compaginen els entrenaments amb una de les parts més atractives d’aquest esport, la competició. Durant l’any, el club disputa els Campionats de Catalunya, les lligues catalanes per equips i alguns trofeus menors. També el Campionat d’Espanya quan s’aconsegueixen les mínimes (l’últim any, 15 nedadors i nedadores).
La temporada d’enguany es va iniciar el setembre i s’estan marcant uns registres històrics. El passat 29 d’octubre, el CN Vic-ETB va aconseguir la segona posició en la segona divisió de la Copa Catalana i
va assolir l’ascens a la màxima categoria. L’any que ve estarem entre els vuit millors clubs de natació de Catalunya. És el segon cop en la història del club que s'aconsegueix una fita tan important.
Objectius més enllà de les medalles
“Però els objectius que ens plantegem no passen per aconseguir tantes medalles o tantes finals”, matisa en Jaume. “Competim per millorar el màxim possible. Entrenar natació significa construcció i superació a partir de la formació d’uns valors com la disciplina, el sacrifici, l’esforç, el companyerisme, els hàbits saludables...”, afegeix.
“Entrenar a les 6 del matí és dur. Cal sacrifici, disciplina, ordre, responsabilitat individual”, apunta l’Isidre en la mateixa línia. “I això afecta la teva vida i els teus valors més enllà de la piscina. T’has de planificar horaris que no són habituals, estudis, entrenaments”, continua.
“I al final, el que et queda, després d’anys i anys a la piscina, són els amics, el vestidor, les vivències, els campionats”, conclou.
L’equip en un esport individual
La natació és un esport de superació individual, tal com defensa en Roger: “T’has d’autosuperar, has de confiar en tu mateix”. Malgrat aquest element, però, també hi ha un component important d’equip.
“A l’entrenament és clau tenir un bon grup. I a les lligues es puntua per equips”, argumenta l’Isidre. “Tothom entrena per millorar la seva versió. Tot i això, quan algú aconsegueix una fita important, la resta de l’equip se n’alegra”, assegura en Jaume.
Ho corrobora en Roger. “És un esport molt maco, t’ensenya molt a la vida. M’agrada competir però també m’agraden els companys, que són amics, em passo amb ells de 16 a 20 hores setmanals”. En Samuel també confirma que té una bona relació amb la resta de companys de l’equip, fins i tot a fora de l’entrenament.
En Samuel fa només tres anys que va deixar el futbol i que es dedica a la natació. Ara, és un dels referents del club, va tornar carregat de medalles del passat campionat català i, literalment, “vola dins l’aigua”.
No ens estem de demanar-li què li diria ell, que ha fet una evolució espectacular, a un nedador o nedadora amb sis, set o vuit anys que acabar de començar. En Samuel, tot i que només té 14 anys, ens deixa una reflexió que aniria bé que molts adults se l’apuntessin: “Als nens no els has de pressionar, els has de deixar gaudir. I si els agrada, que continuïn”. Doncs això, continuem...
.......
*** Volem dedicar aquest reportatge a la memòria del nostre company i amic Tomàs Domínguez, que ens va deixar de manera sobtada el 2 d’octubre de l’any passat. Tomàs, t’estimem!
